Tal com vam llegir en gastroeconomy, el portal de gastronomia empresarial i tendències per foodies, la crisi econòmica ha causat una retallada de la clientela i també del tiquet mig a la restauració.
Així com una part de la població tendeix a recórrer als orígens: cuinar i fer el pa a casa o muntar un hort al jardí o terrat, els que prefereixen seguir anant a dinar o sopar fora, prioritzen allò assequible i informal, de qualitat.
És per aquest motiu que ara més que mai necessiten cuiners professionals i constants que siguin capaços d’oferir plats de més baix cost però alhora rics, originals, de qualitat i singulars.
Hi ha dues tendències en la societat espanyola quan mengen fora de casa, d’una banda veiem el reclam del menjar exòtic, ètnic i internacional i per un altre el conservadorisme del menjar tradicional amb tocs creatius.
Pel que fa al menjar exòtic i internacional, cada vegada més els paladars dels espanyols, o d’una gran part d’ells, estan més oberts a nous sabors i contrastos, segurament a conseqüència de les diferents experiències culinàries que gaudeix un quan viatja. Tant és així, que observem èxits com el mexicà Punt MX a Madrid o el japonès Koy Shunka de Barcelona.
D’altra banda, pel que fa al conservadorisme tradicional, tot i que cal remarcar que és encara més apreciat si es contemplen tocs contemporanis i creatius en les elaboracions; observem que són concorregudes les cases de menjars, els bars de tapes i els restaurants de cuina tradicional. Veiem, que la tradició aporta un valor “refugi” als espanyols i per això, una gran sortida en aquests temps. Alguns locals serien La Gabinoteca i La Carmencita de Madrid o la Fàbrica Moritz i el Bar Cañete a Barcelona, exemples de tradició més o menys reinventada que atrau seus públics amb un baix tiquet raonable.
Diferents tendències , diferents opcions …
A innovar!
